Raons per veure ‘El profesor de violín’

el-profesor-de-violin-entrevista-director-1-640x300

Ara que Brasil està d’actualitat per la celebració dels Jocs Olímpics de Rio, tenim la feliç oportunitat de veure una mostra de la seva cinematografia gràcies a l’estrena de El profesor de violín, una pel·lícula de Sergio Machado que es basa en fets reals i que combina, amb mesura, els tòpics de diferents subgèneres en una peça que retrata, amb força esperança, la dura realitat de les faveles de Sao Paolo.

La vida de les faveles

El film de Machado no és, ni de lluny, la primera pel·lícula que ens mostra la violència i les difícils condicions de vida d’aquests barris marginals de les grans ciutats de Brasil. Segurament, el títol més emblemàtic sigui Ciudad de Dios, de Fernando Meirelles, que amb un estil i ritme proper al cinema scorsesià, feia un retrat de la desigualtat social, el tràfic de drogues i les màfies a lesfaveles de Rio de Janeiro. Una altra pel·lícula, Tropa de élite, mostrava els intents de la policia per combatre el tràfic de drogues, una de les grans xacres socials del país.

A El profesor de violín, Machado fa un acostament a la realitat de les faveles menys efectista i més realista, mostrant com les màfies controlen aquests barris marginals i com sovint, els joves sense recursos ni esperança de futur es veuen abocats a la delinqüència per sobreviure. En aquest context, la música es converteix en un element d’esperança per als joves protagonistes del film.

La música que amansa les feres

El profesor de violín es basa en la història real del mestre Silvio Baccarelli, músic professional que va impulsar, a una de les faveles més grans de Sao Paolo, el projecte de l’Orquestra Sinfônica Heliópolis. El personatge central del film, Laerte (interpretat per Lázaro Ramos), es basa en la figura de Baccarelli, mentre que l’orquestra real d’Heliópolis participa en el film fent-se càrrec de les interpretacions musicals.  Quan Laerte arriba a l’institut d’Heliópolis, es troba amb un grup de joves indisciplinats, mal educats i sense cap mena d’objectiu a la vida. Immediatament, la música es converteix en l’element que els centra i els cohesiona, i finalment els acaba donant sentit a la seva existència.

El professor que no es rendeix

Des de Rebelión en las aules a Mentes peligrosas, Los chicos del coro o La classe, les pel·lícules protagonitzades per mestres compromesos amb la seva professió i amb la realitat social dels seus alumnes constitueixen un gènere per sí mateixes. Totes segueixen una estructura similar: un professor nou que arriba a una classe conflictiva, amb alumnes desganats i amb problemes personals i familiars de tota mena, que no es rendeix davant els exabruptes inicials i que s’acaba convertint en una figura motivadora i inspiracional per als joves. En aquest sentit, El profesor de violín segueix aquesta mateixa estructura i s’emmarca perfectament dins aquest subgènere del drama estudiantil.

[Article publicat a la web Elcinèfil.cat]

 

Anuncis